OPTIMISTES, PERÒ NO BADEM

Mira, doncs, no està malament intentar de difondre una mica d’optimisme i esperança; fer veure que les coses poden canviar; il·lusionar el ciutadà, com està passant amb el fenomen Obama. I segur que hi ha una manera de fer canviar les coses. Segur que és el que convé, això i posar les eines, els recursos i el personal a treballar per aconseguir que realment les coses canviïn. Perquè un moment o altre hauran de canviar. Perquè aquest sistema en el que manen els grans negocis amb grans beneficis encara que sigui a canvi d’explotació i de manca d’escrúpols; es veu que fa figa per tot arreu; de cop resulta que no és invulnerable. Aquest sistema en el que les guerres, la fam, la misèria, l’esclavitud, les malalties… depenen dels interessos d’empreses armamentistes, alimentaries, tèxtils, automobilístiques, farmacèutiques… en definitiva dels grans negocis amb grans beneficis, és injust i actua en contra de l’home mateix i el seu entorn. Aquest sistema que permet que el ciutadà pagui els plats trencats de la cobdícia de la banca que ha permès aquest daltabaix financer i que ara demana que se l’ajudi simplement per no deixar de tenir grans beneficis. Beneficis que, és evident, no tindrà el ciutadà que quedi al carrer perquè la seva empresa tanca per manca de crèdits d’aquests mateixos bancs. En aquest moment caldrà molta Il·lusió, molt d’optimisme per encoratjar tota aquesta gent que ho passaran magre, i sobre tot intel·ligència i enginy per administrar bé els diners del ciutadà. Però compte, no ens creguem ara, que el llop, perquè va vestit d’ovella deixa de ser llop.