Tens feina? Vas fent, pots menjar? Potser et pots permetre alguna altra cosa? Doncs, felicitats! Ets una de les moltes persones afortunades. Sí, no pensis que és un eufemisme; rumia una mica.
Amb el teu treball i el teu esforç, a més de dur a terme un bon pla estratègic per mantenir sanejada la teva economia domèstica, estàs ajudant a sanejar la desfeta econòmica a la que ens han abocat polítiques financeres abusives.
També estàs pagant les despeses supèrflues que es permeten les administracions. Estàs pagant els sous de càrrecs correctament polítics o de políticament incorrectes. Pagues també les subvencions milionaries que acaben en mans desaprensives que les desvien cap a comptes no gens clars. Pagues serveis que funcionin o no funcionin, t'agradin o no t'agradin, els facis servir o no els facis servir estan a la teva disposició, o no. Pagues informes, cotxes oficials, publicitat institucional (que vol dir: publicitat dels mateixos partits polítics)… Bé i moltes altres coses; coses que jo no sé i que tampoc no sé si vull saber.
Tu si que ets ric! Tu sí que tens un model d'economia efectiu. Tu si que hi entens de plans de finançament, d'eficàcia i de solidaritat… que et demanin el que vulguin, tu pots amb tot.
Ah! i a més, és possible que tot això ho facis de la manera més honesta, és aquí quan tots ens hauríem d'aixecar i demanar en veu alta que et donin, a tu i a tots els que com tu van fent la viu-viu, la Creu de Sant Jordi, la Clau de la Ciutat o el Premi Nobel d'Economia; si no existeix que l'inventin, que també el pagarem entre tots.