Sento discrepar, però no puc creure en aquesta democràcia que ens demana el vot cada 4 anys i després ens mana callar.
Sento discrepar, però no puc creure en la “bona voluntat” de polítics que miren pels ciutadans i que, en el poder, s’afanyen a fer lleis contra el seu programa... i contra els ciutadans.
Sento discrepar, però no puc creure en un estat que ens “protegeix” amb la violència i la força.
Sento discrepar, però no puc creure que ens “trauran de la crisi” lleis que menystinguin la llengua, països, ciutadans…
Sento discrepar, però no puc creure en polítics i economistes que creuen en la “compatibilitat”, en la “mà d’obra barata”, en “vetllar per nosaltres”, en “buscar un substitut al totxo”… i sobretot amb els que no saben veure “dreceres”.
Crec en l’home com un ésser responsable i respectuós, capaç de gestionar els recursos que ens ofereix la naturalesa.
Crec en l’home com un ésser que cultiva la terra, cultiva l’esperit, cultiva la llengua...
Crec en l’home com un ésser creatiu (no un animal que menja i jeu), que elabora, relaciona, reflexiona, evoluciona…
Crec en l’educació i la formació perquè no cal haver “nascut savi”, cal saber que “es pot aprendre”.
Per això no entenc que s’aprovin retallades en educació i sanitat en comptes de perseguir el frau fiscal, la corrupció, l’especulació…
Per això no entenc que les lleis no beneficiïn als polítics honestos en comptes dels que busquen majories per governar a tota costa…
Per això no entenc que les lleis no beneficiïn empreses i comerços que generen llocs de treball i producció en el seu entorn en comptes dels que busquen beneficis a costa de països subdesenvolupats…
Les lleis no haurien de protegir l’home?
22/7/11
2/6/11
GOVERNAR ENTRE TOTS
“Avui, en la societat del coneixement, la democràcia és la manera més eficaç de convertir l’intel·ligència col·lectiva en decisions encertades. En aquesta era de xarxes socials i mobilització permanent, més que tenir un govern dels millors, es tracta de governar millor entre tots”. Així ho deia Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política en una entrevista a la premsa fa uns dies. I està bé el concepte: una societat composada per la suma de milers de coneixements de cadascun de nosaltres. Més coneixement, més consciència, més responsabilitat. Diu “no és necessari ser molt savi sinó tenir una capacitat ràpida d’aprenentatge”.
Tot això bé a tomb perquè aquests dies la notícia, o millor dit, el rumor, està en saber com formaran govern els 9 partits representats per 21 regidors a l’alcaldia d'Esparreguera?
Qui de vosaltres no ha fet alguna porra al respecte? Però més enllà de satisfer la curiositat o d’engreixar les tertúlies populars, la discussió està enquistada en una manera de fer única i segurament obsoleta.
Segons el pensament del filòsof la solució no passarà pels pactes, ni per tenir un govern dels millors, sinó que governarà millor qui s’arrisqui a comptar amb l’opinió col·lectiva per assolir una decisió encertada. En definitiva, aprendre ràpid per avançar. I curiosament això no és una opinió d’elit o inabastable, sinó que, a peu de carrer, és una opinió força compartida.
La comunicació, i les moltes maneres al nostre abast d’aconseguir la informació, fa que el ciutadà se senti més capacitat i per tant més responsable… “és tracta de governar millor entre tots”.
Tot això bé a tomb perquè aquests dies la notícia, o millor dit, el rumor, està en saber com formaran govern els 9 partits representats per 21 regidors a l’alcaldia d'Esparreguera?
Qui de vosaltres no ha fet alguna porra al respecte? Però més enllà de satisfer la curiositat o d’engreixar les tertúlies populars, la discussió està enquistada en una manera de fer única i segurament obsoleta.
Segons el pensament del filòsof la solució no passarà pels pactes, ni per tenir un govern dels millors, sinó que governarà millor qui s’arrisqui a comptar amb l’opinió col·lectiva per assolir una decisió encertada. En definitiva, aprendre ràpid per avançar. I curiosament això no és una opinió d’elit o inabastable, sinó que, a peu de carrer, és una opinió força compartida.
La comunicació, i les moltes maneres al nostre abast d’aconseguir la informació, fa que el ciutadà se senti més capacitat i per tant més responsable… “és tracta de governar millor entre tots”.
EL POLÍTIC HA D'ESCOLTAR EL CIUTADÀ
El cant del cigne, o la revifada abans de la mort. Però no és d’una mort física de la que vull parlar, sinó de la mort d’antigues maneres de fer. Segurament estem entrant en una nova era, una era guiada per les noves tecnologies i gestionada pels qui en saben més d’aquestes tecnologies, tècnics ben preparats. La ideologia? La ideologia la marcaran els qui sàpiguen utilitzar les noves tecnologies (no és res estrany, avui les xarxes socials han fet canviar les tendències de vot als EUA, han fet caure dictadors… estan modificant les regles del joc). I és en aquest sentit que t’adones que les antigues maneres de fer estan morint i fent, això sí, la darrera revifada per veure de recolocar les coses on eren. Esperem que les coses no tornin on eren, esperem que mentre gaudíem d’una vida de privilegi hàgim sabut educar bé les properes generacions i que aquestes trobin la manera de redreçar tot el que hem malmès sense contenció. Per què podrà ser així? doncs perquè les noves tecnologies posen a l’abast de tothom la informació, estableixen contactes impensables, eliminen fronteres i obliguen als poderosos a comptar amb l’usuari.
El president dels EUA, Barack Obama, va defensar darrerament la seva proposta de reduir el dèficit en els pròxims 12 anys, sense abandonar les inversions en educació, energia i investigació, durant una assemblea popular a Facebook titulada “Responsabilitat i prosperitat compartides”. Més de mil internautes que seguien la conferència online van poder plantejar les seves qüestions a les que el president donava resposta. L’esdeveniment va ser moderat pel fundador de la xarxa social, Mark Zuckerberg. Les propostes del president incloïen una manera de reduir despeses, per exemple en sanitat, utilitzant Facebook per a l’intercanvi d’informació entre centres mèdics.
Ara, durant la campanya electoral, sentirem moltes vegades –ja ho hem sentit en algun debat– “Hem de comptar amb el ciutadà”, “Ho farem amb l’ajut del ciutadà”… doncs sí, però el polític haurà d’escoltar el ciutadà. MAIG 2011
El president dels EUA, Barack Obama, va defensar darrerament la seva proposta de reduir el dèficit en els pròxims 12 anys, sense abandonar les inversions en educació, energia i investigació, durant una assemblea popular a Facebook titulada “Responsabilitat i prosperitat compartides”. Més de mil internautes que seguien la conferència online van poder plantejar les seves qüestions a les que el president donava resposta. L’esdeveniment va ser moderat pel fundador de la xarxa social, Mark Zuckerberg. Les propostes del president incloïen una manera de reduir despeses, per exemple en sanitat, utilitzant Facebook per a l’intercanvi d’informació entre centres mèdics.
Ara, durant la campanya electoral, sentirem moltes vegades –ja ho hem sentit en algun debat– “Hem de comptar amb el ciutadà”, “Ho farem amb l’ajut del ciutadà”… doncs sí, però el polític haurà d’escoltar el ciutadà. MAIG 2011
21/4/11
EDUCACIÓ I RESPECTE
El món sencer està pendent d’aquest arxipèlag que és el Japó, sacsejat per un terratrèmol, bandejat per un tsunami, i perillosament exposat als efectes devastadors que podrien tenir les incidències en els reactors de la central de Fukushima. Una cultura, la japonesa, que sempre m’ha fascinat però més enllà d’aquesta fascinació m’ha sorprès el respecte i la disciplina (conceptes enormement devaluats en la nostra... (com en diríem? perquè aquí la paraula cultura no està gaire ben vista), bé posem… en la nostra societat, perquè ens entenguem.
Una societat, la japonesa, que per res del món perd la serenitat, l’educació, la paciència i el respecte, davant una situació que alguns, entesos, han qualificat d’“Apocalipsi”, i que la majoria, des de l’ignorància, només podem contemplar amb temor i inseguretat. No vull pensar, quin seria el nostre comportament davant un succés natural com aquest, però no puc ni imaginar a quins punts de descontrol arribaríem si, a més, hi haguessin responsabilitats polítiques com és el cas d’un desastre nuclear.
Una clara voluntat d’educació en la disciplina i el respecte, marca la història d’una cultura, la japonesa, que ha aprés a viure d’acord amb una naturalesa virulenta que castiga sovint el seu territori amb aiguats, terratrèmols tsunamis… (ho diem a La Passió: —Vaig veure com s’obrien les muntanyes… —Això passa sovint a l’Orient!), que entén l’home com una forma més de vida en la naturalesa, amb el seu espai vital ordenat i respectuós.
Per què la nostra societat és tan condescendent amb la disciplina i el respecte en pro de les llibertats i els drets. Què ha passat perquè creguem que no cal que ens respectem o que no cal que respectem el nostre entorn. Els exemples són clars, entre d’altres, només cal veure: els plens municipals, les construccions de carreteres que fan malbé rieres o boscos, l’aparcament de vehicles en zones de vianants, l’abús dels bancs que exigeixen que paguem els seus pecats…
Una societat, la japonesa, que per res del món perd la serenitat, l’educació, la paciència i el respecte, davant una situació que alguns, entesos, han qualificat d’“Apocalipsi”, i que la majoria, des de l’ignorància, només podem contemplar amb temor i inseguretat. No vull pensar, quin seria el nostre comportament davant un succés natural com aquest, però no puc ni imaginar a quins punts de descontrol arribaríem si, a més, hi haguessin responsabilitats polítiques com és el cas d’un desastre nuclear.
Una clara voluntat d’educació en la disciplina i el respecte, marca la història d’una cultura, la japonesa, que ha aprés a viure d’acord amb una naturalesa virulenta que castiga sovint el seu territori amb aiguats, terratrèmols tsunamis… (ho diem a La Passió: —Vaig veure com s’obrien les muntanyes… —Això passa sovint a l’Orient!), que entén l’home com una forma més de vida en la naturalesa, amb el seu espai vital ordenat i respectuós.
Per què la nostra societat és tan condescendent amb la disciplina i el respecte en pro de les llibertats i els drets. Què ha passat perquè creguem que no cal que ens respectem o que no cal que respectem el nostre entorn. Els exemples són clars, entre d’altres, només cal veure: els plens municipals, les construccions de carreteres que fan malbé rieres o boscos, l’aparcament de vehicles en zones de vianants, l’abús dels bancs que exigeixen que paguem els seus pecats…
Subscriure's a:
Missatges (Atom)