21/4/11

EDUCACIÓ I RESPECTE

El món sencer està pendent d’aquest arxipèlag que és el Japó, sacsejat per un terratrèmol, bandejat per un tsunami, i perillosament exposat als efectes devastadors que podrien tenir les incidències en els reactors de la central de Fukushima. Una cultura, la japonesa, que sempre m’ha fascinat però més enllà d’aquesta fascinació m’ha sorprès el respecte i la disciplina (conceptes enormement devaluats en la nostra... (com en diríem? perquè aquí la paraula cultura no està gaire ben vista), bé posem… en la nostra societat, perquè ens entenguem.
Una societat, la japonesa, que per res del món perd la serenitat, l’educació, la paciència i el respecte, davant una situació que alguns, entesos, han qualificat d’“Apocalipsi”, i que la majoria, des de l’ignorància, només podem contemplar amb temor i inseguretat. No vull pensar, quin seria el nostre comportament davant un succés natural com aquest, però no puc ni imaginar a quins punts de descontrol arribaríem si, a més, hi haguessin responsabilitats polítiques com és el cas d’un desastre nuclear.
Una clara voluntat d’educació en la disciplina i el respecte, marca la història d’una cultura, la japonesa, que ha aprés a viure d’acord amb una naturalesa virulenta que castiga sovint el seu territori amb aiguats, terratrèmols tsunamis… (ho diem a La Passió: —Vaig veure com s’obrien les muntanyes… —Això passa sovint a l’Orient!), que entén l’home com una forma més de vida en la naturalesa, amb el seu espai vital ordenat i respectuós.
Per què la nostra societat és tan condescendent amb la disciplina i el respecte en pro de les llibertats i els drets. Què ha passat perquè creguem que no cal que ens respectem o que no cal que respectem el nostre entorn. Els exemples són clars, entre d’altres, només cal veure: els plens municipals, les construccions de carreteres que fan malbé rieres o boscos, l’aparcament de vehicles en zones de vianants, l’abús dels bancs que exigeixen que paguem els seus pecats…

Cap comentari: