6/3/12

Valor afegit



“Em sembla que era Jovellanos qui en unes reflexions sobre el progrés d’Astúries parlava, de passada, dels catalans i dels seitons […] Deia Jovellanos que els asturians pescaven seitons; arribaven els catalans, els compraven els seitons acabats de pescar, els posaven en uns pots de vidre amb sal i els hi tornaven a vendre, molt més cars. Jovellanos venia a dir que els asturians tenien els seitons, que tenien si volien els pots de vidre i la sal, que la idea de produir anxoves salades tampoc no era un descobriment extraordinari, però que al final els que ho feien eren els catalans. I venia a dir Jovellanos que el que aportaven els catalans era un esperit emprenedor, una visió de negoci, un sistema de valors en el qual comprar, vendre i fabricar estava ben vist i era prestigiós. Una mentalitat industrial. I reclamava per als asturians, per assolir el progrés necessari per evitar l’emigració massiva, aquest mateix esperit i aquests mateixos valors, difosos a través de l’educació i la cultura i que permetrien crear i consolidar una indústria.”
Així començava fa uns dies Vicenç Villatoro al seu article a l’Ara, un article que us recomano molt (www.ara.cat), i que titulava “També per vendre oli”. El títol em va sorprendre i la lectura em va agradar molt. Parlava de la necessitat d’invertir en cultura, en creació, difusió i projecció de la cultura. Parlava de la importància de la cultura “també per vendre oli”. Parlava del valor afegit que és la cultura alhora de vendre un producte.
“Un producte arribat d’Itàlia és percebut com de bon gust, de qualitat: moda, sabates, olis, pastes, formatges…” –deia i afegia– “els italians poden vendre l’oli més car perquè tenen el Renaixement, Leonardo, Miquel Àngel, Pavese, Fellini i Visconti. Tots aquets noms i molts altres, i molt bons, fan que Itàlia tingui una imatge de marca positiva. La cultura hi ha fet més que la política. ¿Això vol dir que la cultura serveix per vendre oli? La cultura serveix per a moltes més coses, molt importants. Però pot servir també, de passada, per vendre oli. ”
Personalment no hi podria estar més d’acord. Ens hauríem d’esforçar per aconseguir donar aquest valor afegit a la nostra marca que és Esparreguera. Ara és un bon moment, tots estem d’acord que ho necessitem, diferenciar-nos i oferir el millor de la millor manera és el que ens pot fer suportar el mal moment econòmic. Ho tenim tot per fer, només cal que ens hi posem, qualsevol pas que fem serà un pas important cap a endavant.
Decidim quina Esparreguera volem (també per vendre oli, de passada) i descobrim els valors afegits que ja són marca d’Esparreguera, que ja tenen aquesta denominació d’origen: productes, elaborats, l’entorn (el Montserratí), la història i amb ella les tradicions. Un exemple esplèndid d’aquest llegat històric és La Passió, en ella es reuneixen diferents valors: socials, culturals, té poder de convocatòria (i encara en podria tenir més) al seu entorn se’n poden beneficiar molts establiments de la vila… ara només cal que sigui notícia. Cal també que hi creguem i que actuem tots a una.
Apostem per la cultura com a valor afegit?

Cap comentari: