SOM RICS! QUE NO RUCS, EH?

Tens feina? Vas fent, pots menjar? Potser et pots permetre alguna altra cosa? Doncs, felicitats! Ets una de les moltes persones afortunades. Sí, no pensis que és un eufemisme; rumia una mica.
Amb el teu treball i el teu esforç, a més de dur a terme un bon pla estratègic per mantenir sanejada la teva economia domèstica, estàs ajudant a sanejar la desfeta econòmica a la que ens han abocat polítiques financeres abusives.
També estàs pagant les despeses supèrflues que es permeten les administracions. Estàs pagant els sous de càrrecs correctament polítics o de políticament incorrectes. Pagues també les subvencions milionaries que acaben en mans desaprensives que les desvien cap a comptes no gens clars. Pagues serveis que funcionin o no funcionin, t'agradin o no t'agradin, els facis servir o no els facis servir estan a la teva disposició, o no. Pagues informes, cotxes oficials, publicitat institucional (que vol dir: publicitat dels mateixos partits polítics)… Bé i moltes altres coses; coses que jo no sé i que tampoc no sé si vull saber.
Tu si que ets ric! Tu sí que tens un model d'economia efectiu. Tu si que hi entens de plans de finançament, d'eficàcia i de solidaritat… que et demanin el que vulguin, tu pots amb tot.
Ah! i a més, és possible que tot això ho facis de la manera més honesta, és aquí quan tots ens hauríem d'aixecar i demanar en veu alta que et donin, a tu i a tots els que com tu van fent la viu-viu, la Creu de Sant Jordi, la Clau de la Ciutat o el Premi Nobel d'Economia; si no existeix que l'inventin, que també el pagarem entre tots.

COMENÇA LA PASSIÓ D'ESPARREGUERA

Principis de març, comença la quaresma i, qui ho diria, comença La Passió. Arriba aquell moment de l’any en que els diumenges, més lluminosos que mai, esdevenen una festa perquè comença La Passió. Un dels esdeveniments que caracteritzen el nostre poble, demà comença La Passió. Més de 300 col·laboradors s’estan preparant; avui dormiran inquiets perquè demà comença La Passió. Actors nerviosos que estrenen paper perquè demà comença La Passió. S’han preparant campanyes publicitàries i els diaris en parlen; demà comença La Passió. Els meus amics de Cornellà que fa 5 anys que viuen aquí em diuen: —a sí, és una processó que es fa a La Passió. La Hanefa, que té 12 anys i va néixer aquí, diu, és una cosa religiosa. Nadia, 35 anys, peruana, que ja parla correctament el català em diu, és només per a socis. I més de 20.000 persones que viuen a Esparreguera i que no saben que és això de La Passió; aquesta cosa que els esparreguerins fem amb tanta passió des de fa més de 400 anys. Però on són les banderes, on són els missatges, en l’era de la comunicació no som capaços de comunicar al nostre poble que demà comença La Passió. Ens inventem noves “tradicions” (mercat medieval, per exemple) que ens costen molts diners i que no tenen res a veure amb el poble d’Esparreguera que, anunciades generosament, porten als carrers de la vila –aquests mateixos carrers que els comerciants diuen marginats perquè no hi ha aparcament– 25.000 persones (?) segons l’Ajuntament. Simplement, i si invertíssim els mateixos esforços per a dir al nostre poble (23.000 habitants aprox.) que demà comença La Passió; una joia del teatre popular; un esdeveniment que ens caracteritza; que més de 300 persones duen a terme de manera desinteressada des de temps immemorial. A veure, no sigui que en un descuit desaparegui com el malaurat ofici ancestral de la terrissa esparreguerina.

OPTIMISTES, PERÒ NO BADEM

Mira, doncs, no està malament intentar de difondre una mica d’optimisme i esperança; fer veure que les coses poden canviar; il·lusionar el ciutadà, com està passant amb el fenomen Obama. I segur que hi ha una manera de fer canviar les coses. Segur que és el que convé, això i posar les eines, els recursos i el personal a treballar per aconseguir que realment les coses canviïn. Perquè un moment o altre hauran de canviar. Perquè aquest sistema en el que manen els grans negocis amb grans beneficis encara que sigui a canvi d’explotació i de manca d’escrúpols; es veu que fa figa per tot arreu; de cop resulta que no és invulnerable. Aquest sistema en el que les guerres, la fam, la misèria, l’esclavitud, les malalties… depenen dels interessos d’empreses armamentistes, alimentaries, tèxtils, automobilístiques, farmacèutiques… en definitiva dels grans negocis amb grans beneficis, és injust i actua en contra de l’home mateix i el seu entorn. Aquest sistema que permet que el ciutadà pagui els plats trencats de la cobdícia de la banca que ha permès aquest daltabaix financer i que ara demana que se l’ajudi simplement per no deixar de tenir grans beneficis. Beneficis que, és evident, no tindrà el ciutadà que quedi al carrer perquè la seva empresa tanca per manca de crèdits d’aquests mateixos bancs. En aquest moment caldrà molta Il·lusió, molt d’optimisme per encoratjar tota aquesta gent que ho passaran magre, i sobre tot intel·ligència i enginy per administrar bé els diners del ciutadà. Però compte, no ens creguem ara, que el llop, perquè va vestit d’ovella deixa de ser llop.