29/3/14

La revista digital setsetset.cat i 777comunica en paper, organitza una trobada amb els esparreguerins que editen ho han editat llibres aquest any. A partir de les 7 de la tarda, al vestíbul de la Biblioteca Ateneu, els autors Oriol Malet; Pep Llopart i Denis Ileri; Lyona; Gerard Bidegain, Montserrat Castellvi i Carles Reynés, signaran llibres per als que ho desitgin. La Biblioteca romandrà oberta fins a les 10 de la nit. A la plaça d'Antoni Nin, hi haurà un concert ofert per N'ESTIC FART BAND

Què fem?


Que què fem? Doncs un munt de coses, sí. Hi ha gent que s’entossudeix a creure que a Esparreguera no hi passa res, però com tot a la vida, la mesura des d’un mateix sempre és subjectiva i en aquest cas només depèn de la vida que faci el subjecte. És veritat, sabem que a Esparreguera no hi ha una gran oferta, ni comercial, ni cultural, ni social, ni de lleure, ni d’esports... Però l’oferta també està relacionada amb la demanda. I no podem negar que hi ha molt d’esforç invertit a fer bona una oferta diversa. No fa gaire temps algú em deia que no calia una biblioteca, que la gent ja no llegeix llibres i que qui vol ja els té a casa seva, cert és veritat. Veus, de vegades aquestes opinions fan dubtar que sigui necessari un espai que socialitza el fet de la lectura. No és tant pel llibre que la gent va a la biblioteca sinó per estar amb altra gent, potser estudiant, potser simplement per no quedar-se a casa sols, potser per la comoditat d’un espai obert, càlid i acollidor… També pel benefici social de compartir opinions, mirades, salutacions… i perquè no un llibre. Ha quedat demostrat que calia una biblioteca. Cal que les botigues s’obrin a la demanda del comerç a Esparreguera amb horaris repensats i amb una oferta diversa i singular. Oferint allò que l’usuari necessita i si és així, l’usuari respon. Cal que les ofertes de lleure responguin a les necessitats. Cal que l’oferta cultural abasti diversitat de gustos i dèries. I sobretot pensem amb l’efecte socialitzador d’una vida compartida. Així conclouríem que a Esparreguera s’hi fan moltes coses i que hi ha una vida molt intensa, adaptada a les nostres necessitats, potser, simplement, hem de creure que ho necessitem.