sento discrepar

Sento discrepar, però no puc creure en aquesta democràcia que ens demana el vot cada 4 anys i després ens mana callar.
Sento discrepar, però no puc creure en la “bona voluntat” de polítics que miren pels ciutadans i que, en el poder, s’afanyen a fer lleis contra el seu programa... i contra els ciutadans.
Sento discrepar, però no puc creure en un estat que ens “protegeix” amb la violència i la força.
Sento discrepar, però no puc creure que ens “trauran de la crisi” lleis que menystinguin la llengua, països, ciutadans…
Sento discrepar, però no puc creure en polítics i economistes que creuen en la “compatibilitat”, en la “mà d’obra barata”, en “vetllar per nosaltres”, en “buscar un substitut al totxo”… i sobretot amb els que no saben veure “dreceres”.
Crec en l’home com un ésser responsable i respectuós, capaç de gestionar els recursos que ens ofereix la naturalesa.
Crec en l’home com un ésser que cultiva la terra, cultiva l’esperit, cultiva la llengua...
Crec en l’home com un ésser creatiu (no un animal que menja i jeu), que elabora, relaciona, reflexiona, evoluciona…
Crec en l’educació i la formació perquè no cal haver “nascut savi”, cal saber que “es pot aprendre”.
Per això no entenc que s’aprovin retallades en educació i sanitat en comptes de perseguir el frau fiscal, la corrupció, l’especulació…
Per això no entenc que les lleis no beneficiïn als polítics honestos en comptes dels que busquen majories per governar a tota costa…
Per això no entenc que les lleis no beneficiïn empreses i comerços que generen llocs de treball i producció en el seu entorn en comptes dels que busquen beneficis a costa de països subdesenvolupats…
Les lleis no haurien de protegir l’home?