La revista digital setsetset.cat i 777comunica en paper, organitza una trobada amb els esparreguerins que editen ho han editat llibres aquest any. A partir de les 7 de la tarda, al vestíbul de la Biblioteca Ateneu, els autors Oriol Malet; Pep Llopart i Denis Ileri; Lyona; Gerard Bidegain, Montserrat Castellvi i Carles Reynés, signaran llibres per als que ho desitgin. La Biblioteca romandrà oberta fins a les 10 de la nit. A la plaça d'Antoni Nin, hi haurà un concert ofert per N'ESTIC FART BAND

Què fem?

Que què fem? Doncs un munt de coses, sí. Hi ha gent que s’entossudeix a creure que a Esparreguera no hi passa res, però com tot a la vida, la mesura des d’un mateix sempre és subjectiva i en aquest cas només depèn de la vida que faci el subjecte. És veritat, sabem que a Esparreguera no hi ha una gran oferta, ni comercial, ni cultural, ni social, ni de lleure, ni d’esports... Però l’oferta també està relacionada amb la demanda. I no podem negar que hi ha molt d’esforç invertit a fer bona una oferta diversa. No fa gaire temps algú em deia que no calia una biblioteca, que la gent ja no llegeix llibres i que qui vol ja els té a casa seva, cert és veritat. Veus, de vegades aquestes opinions fan dubtar que sigui necessari un espai que socialitza el fet de la lectura. No és tant pel llibre que la gent va a la biblioteca sinó per estar amb altra gent, potser estudiant, potser simplement per no quedar-se a casa sols, potser per la comoditat d’un espai obert, càlid i acollidor… També pel benefici social de compartir opinions, mirades, salutacions… i perquè no un llibre. Ha quedat demostrat que calia una biblioteca. Cal que les botigues s’obrin a la demanda del comerç a Esparreguera amb horaris repensats i amb una oferta diversa i singular. Oferint allò que l’usuari necessita i si és així, l’usuari respon. Cal que les ofertes de lleure responguin a les necessitats. Cal que l’oferta cultural abasti diversitat de gustos i dèries. I sobretot pensem amb l’efecte socialitzador d’una vida compartida. Així conclouríem que a Esparreguera s’hi fan moltes coses i que hi ha una vida molt intensa, adaptada a les nostres necessitats, potser, simplement, hem de creure que ho necessitem.

Valor afegit

“Em sembla que era Jovellanos qui en unes reflexions sobre el progrés d’Astúries parlava, de passada, dels catalans i dels seitons […] Deia Jovellanos que els asturians pescaven seitons; arribaven els catalans, els compraven els seitons acabats de pescar, els posaven en uns pots de vidre amb sal i els hi tornaven a vendre, molt més cars. Jovellanos venia a dir que els asturians tenien els seitons, que tenien si volien els pots de vidre i la sal, que la idea de produir anxoves salades tampoc no era un descobriment extraordinari, però que al final els que ho feien eren els catalans. I venia a dir Jovellanos que el que aportaven els catalans era un esperit emprenedor, una visió de negoci, un sistema de valors en el qual comprar, vendre i fabricar estava ben vist i era prestigiós. Una mentalitat industrial. I reclamava per als asturians, per assolir el progrés necessari per evitar l’emigració massiva, aquest mateix esperit i aquests mateixos valors, difosos a través de l’educació i la cultura i que permetrien crear i consolidar una indústria.”
Així començava fa uns dies Vicenç Villatoro al seu article a l’Ara, un article que us recomano molt (www.ara.cat), i que titulava “També per vendre oli”. El títol em va sorprendre i la lectura em va agradar molt. Parlava de la necessitat d’invertir en cultura, en creació, difusió i projecció de la cultura. Parlava de la importància de la cultura “també per vendre oli”. Parlava del valor afegit que és la cultura alhora de vendre un producte.
“Un producte arribat d’Itàlia és percebut com de bon gust, de qualitat: moda, sabates, olis, pastes, formatges…” –deia i afegia– “els italians poden vendre l’oli més car perquè tenen el Renaixement, Leonardo, Miquel Àngel, Pavese, Fellini i Visconti. Tots aquets noms i molts altres, i molt bons, fan que Itàlia tingui una imatge de marca positiva. La cultura hi ha fet més que la política. ¿Això vol dir que la cultura serveix per vendre oli? La cultura serveix per a moltes més coses, molt importants. Però pot servir també, de passada, per vendre oli. ”
Personalment no hi podria estar més d’acord. Ens hauríem d’esforçar per aconseguir donar aquest valor afegit a la nostra marca que és Esparreguera. Ara és un bon moment, tots estem d’acord que ho necessitem, diferenciar-nos i oferir el millor de la millor manera és el que ens pot fer suportar el mal moment econòmic. Ho tenim tot per fer, només cal que ens hi posem, qualsevol pas que fem serà un pas important cap a endavant.
Decidim quina Esparreguera volem (també per vendre oli, de passada) i descobrim els valors afegits que ja són marca d’Esparreguera, que ja tenen aquesta denominació d’origen: productes, elaborats, l’entorn (el Montserratí), la història i amb ella les tradicions. Un exemple esplèndid d’aquest llegat històric és La Passió, en ella es reuneixen diferents valors: socials, culturals, té poder de convocatòria (i encara en podria tenir més) al seu entorn se’n poden beneficiar molts establiments de la vila… ara només cal que sigui notícia. Cal també que hi creguem i que actuem tots a una.
Apostem per la cultura com a valor afegit?

sento discrepar

Sento discrepar, però no puc creure en aquesta democràcia que ens demana el vot cada 4 anys i després ens mana callar.
Sento discrepar, però no puc creure en la “bona voluntat” de polítics que miren pels ciutadans i que, en el poder, s’afanyen a fer lleis contra el seu programa... i contra els ciutadans.
Sento discrepar, però no puc creure en un estat que ens “protegeix” amb la violència i la força.
Sento discrepar, però no puc creure que ens “trauran de la crisi” lleis que menystinguin la llengua, països, ciutadans…
Sento discrepar, però no puc creure en polítics i economistes que creuen en la “compatibilitat”, en la “mà d’obra barata”, en “vetllar per nosaltres”, en “buscar un substitut al totxo”… i sobretot amb els que no saben veure “dreceres”.
Crec en l’home com un ésser responsable i respectuós, capaç de gestionar els recursos que ens ofereix la naturalesa.
Crec en l’home com un ésser que cultiva la terra, cultiva l’esperit, cultiva la llengua...
Crec en l’home com un ésser creatiu (no un animal que menja i jeu), que elabora, relaciona, reflexiona, evoluciona…
Crec en l’educació i la formació perquè no cal haver “nascut savi”, cal saber que “es pot aprendre”.
Per això no entenc que s’aprovin retallades en educació i sanitat en comptes de perseguir el frau fiscal, la corrupció, l’especulació…
Per això no entenc que les lleis no beneficiïn als polítics honestos en comptes dels que busquen majories per governar a tota costa…
Per això no entenc que les lleis no beneficiïn empreses i comerços que generen llocs de treball i producció en el seu entorn en comptes dels que busquen beneficis a costa de països subdesenvolupats…
Les lleis no haurien de protegir l’home?

GOVERNAR ENTRE TOTS

“Avui, en la societat del coneixement, la democràcia és la manera més eficaç de convertir l’intel·ligència col·lectiva en decisions encertades. En aquesta era de xarxes socials i mobilització permanent, més que tenir un govern dels millors, es tracta de governar millor entre tots”. Així ho deia Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política en una entrevista a la premsa fa uns dies. I està bé el concepte: una societat composada per la suma de milers de coneixements de cadascun de nosaltres. Més coneixement, més consciència, més responsabilitat. Diu “no és necessari ser molt savi sinó tenir una capacitat ràpida d’aprenentatge”.
Tot això bé a tomb perquè aquests dies la notícia, o millor dit, el rumor, està en saber com formaran govern els 9 partits representats per 21 regidors a l’alcaldia d'Esparreguera?
Qui de vosaltres no ha fet alguna porra al respecte? Però més enllà de satisfer la curiositat o d’engreixar les tertúlies populars, la discussió està enquistada en una manera de fer única i segurament obsoleta.
Segons el pensament del filòsof la solució no passarà pels pactes, ni per tenir un govern dels millors, sinó que governarà millor qui s’arrisqui a comptar amb l’opinió col·lectiva per assolir una decisió encertada. En definitiva, aprendre ràpid per avançar. I curiosament això no és una opinió d’elit o inabastable, sinó que, a peu de carrer, és una opinió força compartida.
La comunicació, i les moltes maneres al nostre abast d’aconseguir la informació, fa que el ciutadà se senti més capacitat i per tant més responsable… “és tracta de governar millor entre tots”.

EL POLÍTIC HA D'ESCOLTAR EL CIUTADÀ

El cant del cigne, o la revifada abans de la mort. Però no és d’una mort física de la que vull parlar, sinó de la mort d’antigues maneres de fer. Segurament estem entrant en una nova era, una era guiada per les noves tecnologies i gestionada pels qui en saben més d’aquestes tecnologies, tècnics ben preparats. La ideologia? La ideologia la marcaran els qui sàpiguen utilitzar les noves tecnologies (no és res estrany, avui les xarxes socials han fet canviar les tendències de vot als EUA, han fet caure dictadors… estan modificant les regles del joc). I és en aquest sentit que t’adones que les antigues maneres de fer estan morint i fent, això sí, la darrera revifada per veure de recolocar les coses on eren. Esperem que les coses no tornin on eren, esperem que mentre gaudíem d’una vida de privilegi hàgim sabut educar bé les properes generacions i que aquestes trobin la manera de redreçar tot el que hem malmès sense contenció. Per què podrà ser així? doncs perquè les noves tecnologies posen a l’abast de tothom la informació, estableixen contactes impensables, eliminen fronteres i obliguen als poderosos a comptar amb l’usuari.
El president dels EUA, Barack Obama, va defensar darrerament la seva proposta de reduir el dèficit en els pròxims 12 anys, sense abandonar les inversions en educació, energia i investigació, durant una assemblea popular a Facebook titulada “Responsabilitat i prosperitat compartides”. Més de mil internautes que seguien la conferència online van poder plantejar les seves qüestions a les que el president donava resposta. L’esdeveniment va ser moderat pel fundador de la xarxa social, Mark Zuckerberg. Les propostes del president incloïen una manera de reduir despeses, per exemple en sanitat, utilitzant Facebook per a l’intercanvi d’informació entre centres mèdics.
Ara, durant la campanya electoral, sentirem moltes vegades –ja ho hem sentit en algun debat– “Hem de comptar amb el ciutadà”, “Ho farem amb l’ajut del ciutadà”… doncs sí, però el polític haurà d’escoltar el ciutadà. MAIG 2011

EDUCACIÓ I RESPECTE

El món sencer està pendent d’aquest arxipèlag que és el Japó, sacsejat per un terratrèmol, bandejat per un tsunami, i perillosament exposat als efectes devastadors que podrien tenir les incidències en els reactors de la central de Fukushima. Una cultura, la japonesa, que sempre m’ha fascinat però més enllà d’aquesta fascinació m’ha sorprès el respecte i la disciplina (conceptes enormement devaluats en la nostra... (com en diríem? perquè aquí la paraula cultura no està gaire ben vista), bé posem… en la nostra societat, perquè ens entenguem.
Una societat, la japonesa, que per res del món perd la serenitat, l’educació, la paciència i el respecte, davant una situació que alguns, entesos, han qualificat d’“Apocalipsi”, i que la majoria, des de l’ignorància, només podem contemplar amb temor i inseguretat. No vull pensar, quin seria el nostre comportament davant un succés natural com aquest, però no puc ni imaginar a quins punts de descontrol arribaríem si, a més, hi haguessin responsabilitats polítiques com és el cas d’un desastre nuclear.
Una clara voluntat d’educació en la disciplina i el respecte, marca la història d’una cultura, la japonesa, que ha aprés a viure d’acord amb una naturalesa virulenta que castiga sovint el seu territori amb aiguats, terratrèmols tsunamis… (ho diem a La Passió: —Vaig veure com s’obrien les muntanyes… —Això passa sovint a l’Orient!), que entén l’home com una forma més de vida en la naturalesa, amb el seu espai vital ordenat i respectuós.
Per què la nostra societat és tan condescendent amb la disciplina i el respecte en pro de les llibertats i els drets. Què ha passat perquè creguem que no cal que ens respectem o que no cal que respectem el nostre entorn. Els exemples són clars, entre d’altres, només cal veure: els plens municipals, les construccions de carreteres que fan malbé rieres o boscos, l’aparcament de vehicles en zones de vianants, l’abús dels bancs que exigeixen que paguem els seus pecats…

AIXÒ NO ES PAGA AMB DINERS

Les dificultats aguditzen l'enginy, diuen. És que les dificultats ens obliguen a modificar els hàbits… a repensar allò que fem per costum… a adaptar-nos a les noves circumstàncies… i això és un bon exercici per a la nostra ment i el nostre cos que en surt revitalitzat. Han passat dos anys des de la darrera fira d'entitats i ja torna a ser hora de fer-la de nou. Aquest any, sota el mantell de la crisi, les entitats que hi vulguin col·laborar hauran d'aportar la paradeta: contingut i contenidor. Això ha estat motiu perquè algunes entitats, segurament amb més dificultats econòmiques que d'altres, prefereixin no estar presents en aquesta mostra de les activitats que desenvolupen l'entramat social d'Esparreguera. Un entramat que ens permet gaudir, gràcies al voluntarisme, d’una banda de música, d'una orquestra, de diferents estils de grups de música, d'una coral, d'entitats socials, d'una revista, d’amics de la flama, d’amics del campanar, de diversos grups de teatre, de grup de rol, de castellers, de diables, de bastoners, de puntaires, de sardanistes, de geganters, de debat, de lectura, de recerca, de ciclistes, d'excursionistes, de fotògrafs, d'activitats esportives, d'activitats per a la gent gran… Gràcies a aquesta actitud voluntariosa, es fa La Passió, existeix la Fundació Beques Lola Lizaran, funciona el Patronat, el Teatret, es fa la Festa Major i, si cal, la Fira d’Entitats, i a més, gràcies a aquesta gent, tenim festes i esdeveniments tot l'any. S'adapten a les circumstàncies, quan les vaques són magres, i, amb enginy, segueixen fent allò que són els seus objectius. Ai, però, de les activitats i entitats que són pagades.

Els amics de la Flama del Canigó, exemple d'entitat que organitza activitats amb el seu esforç i la col·laboració del comerç i altres entitats.

SOM RICS! QUE NO RUCS, EH?

Tens feina? Vas fent, pots menjar? Potser et pots permetre alguna altra cosa? Doncs, felicitats! Ets una de les moltes persones afortunades. Sí, no pensis que és un eufemisme; rumia una mica.
Amb el teu treball i el teu esforç, a més de dur a terme un bon pla estratègic per mantenir sanejada la teva economia domèstica, estàs ajudant a sanejar la desfeta econòmica a la que ens han abocat polítiques financeres abusives.
També estàs pagant les despeses supèrflues que es permeten les administracions. Estàs pagant els sous de càrrecs correctament polítics o de políticament incorrectes. Pagues també les subvencions milionaries que acaben en mans desaprensives que les desvien cap a comptes no gens clars. Pagues serveis que funcionin o no funcionin, t'agradin o no t'agradin, els facis servir o no els facis servir estan a la teva disposició, o no. Pagues informes, cotxes oficials, publicitat institucional (que vol dir: publicitat dels mateixos partits polítics)… Bé i moltes altres coses; coses que jo no sé i que tampoc no sé si vull saber.
Tu si que ets ric! Tu sí que tens un model d'economia efectiu. Tu si que hi entens de plans de finançament, d'eficàcia i de solidaritat… que et demanin el que vulguin, tu pots amb tot.
Ah! i a més, és possible que tot això ho facis de la manera més honesta, és aquí quan tots ens hauríem d'aixecar i demanar en veu alta que et donin, a tu i a tots els que com tu van fent la viu-viu, la Creu de Sant Jordi, la Clau de la Ciutat o el Premi Nobel d'Economia; si no existeix que l'inventin, que també el pagarem entre tots.

COMENÇA LA PASSIÓ D'ESPARREGUERA

Principis de març, comença la quaresma i, qui ho diria, comença La Passió. Arriba aquell moment de l’any en que els diumenges, més lluminosos que mai, esdevenen una festa perquè comença La Passió. Un dels esdeveniments que caracteritzen el nostre poble, demà comença La Passió. Més de 300 col·laboradors s’estan preparant; avui dormiran inquiets perquè demà comença La Passió. Actors nerviosos que estrenen paper perquè demà comença La Passió. S’han preparant campanyes publicitàries i els diaris en parlen; demà comença La Passió. Els meus amics de Cornellà que fa 5 anys que viuen aquí em diuen: —a sí, és una processó que es fa a La Passió. La Hanefa, que té 12 anys i va néixer aquí, diu, és una cosa religiosa. Nadia, 35 anys, peruana, que ja parla correctament el català em diu, és només per a socis. I més de 20.000 persones que viuen a Esparreguera i que no saben que és això de La Passió; aquesta cosa que els esparreguerins fem amb tanta passió des de fa més de 400 anys. Però on són les banderes, on són els missatges, en l’era de la comunicació no som capaços de comunicar al nostre poble que demà comença La Passió. Ens inventem noves “tradicions” (mercat medieval, per exemple) que ens costen molts diners i que no tenen res a veure amb el poble d’Esparreguera que, anunciades generosament, porten als carrers de la vila –aquests mateixos carrers que els comerciants diuen marginats perquè no hi ha aparcament– 25.000 persones (?) segons l’Ajuntament. Simplement, i si invertíssim els mateixos esforços per a dir al nostre poble (23.000 habitants aprox.) que demà comença La Passió; una joia del teatre popular; un esdeveniment que ens caracteritza; que més de 300 persones duen a terme de manera desinteressada des de temps immemorial. A veure, no sigui que en un descuit desaparegui com el malaurat ofici ancestral de la terrissa esparreguerina.

OPTIMISTES, PERÒ NO BADEM

Mira, doncs, no està malament intentar de difondre una mica d’optimisme i esperança; fer veure que les coses poden canviar; il·lusionar el ciutadà, com està passant amb el fenomen Obama. I segur que hi ha una manera de fer canviar les coses. Segur que és el que convé, això i posar les eines, els recursos i el personal a treballar per aconseguir que realment les coses canviïn. Perquè un moment o altre hauran de canviar. Perquè aquest sistema en el que manen els grans negocis amb grans beneficis encara que sigui a canvi d’explotació i de manca d’escrúpols; es veu que fa figa per tot arreu; de cop resulta que no és invulnerable. Aquest sistema en el que les guerres, la fam, la misèria, l’esclavitud, les malalties… depenen dels interessos d’empreses armamentistes, alimentaries, tèxtils, automobilístiques, farmacèutiques… en definitiva dels grans negocis amb grans beneficis, és injust i actua en contra de l’home mateix i el seu entorn. Aquest sistema que permet que el ciutadà pagui els plats trencats de la cobdícia de la banca que ha permès aquest daltabaix financer i que ara demana que se l’ajudi simplement per no deixar de tenir grans beneficis. Beneficis que, és evident, no tindrà el ciutadà que quedi al carrer perquè la seva empresa tanca per manca de crèdits d’aquests mateixos bancs. En aquest moment caldrà molta Il·lusió, molt d’optimisme per encoratjar tota aquesta gent que ho passaran magre, i sobre tot intel·ligència i enginy per administrar bé els diners del ciutadà. Però compte, no ens creguem ara, que el llop, perquè va vestit d’ovella deixa de ser llop.

ESPAVILA MAIG

EN MOMENTS DE CRISI
Fins fa quatre dies, just abans de les eleccions, ens deien que no patíssim, que no hi havia crisi, si bé el ciutadà fa temps que sap que n'hi ha; bé, aleshores tampoc ningú no parlava de problema de l’aigua…Segurament deu ser molt difícil prendre mesures per pal·liar els efectes de problemes que afecten tothom, perquè no sembla pas que la sensibilitat dels polítics tingui previstes gaires solucions. Com sempre, doncs, també en temps de crisi, el ciutadà ha d’aguditzar la imaginació; ara calen iniciatives, encara que sigui amb pocs mitjans, per superar aquesta època de vaques magres. En aquest moment, quan anar de compres és més difícil perquè el pressupost familiar s’ha d’ajustar, és quan el comerç local ha de fer un gran esforç i lluir les millors gales per arribar al possible client i demostrar-li que comprar al poble pot ser millor –per qualitat, comoditat i economia– que anar a la capital o a centres comercials. En aquest moment, quan anar de viatge pot representar una càrrega massa feixuga, és quan l’oferta propera i econòmica ha de ser més intensa. En aquest moment, quan una vetllada fora de casa, sols o amb els amics (sopar, cine, concert, teatre, ball...), fa pensar-nos-ho dues vegades, és quan les entitats i els establiments locals dedicats a la restauració han de millorar l’oferta per engrescar la gent. És en aquests moments quan hauríem d’entendre i creure que Esparreguera té coses a oferir: comerç, restauració, activitats, llocs per visitar... Creure en Esparreguera. I haurien de començar per creure-hi els polítics, sobretot; sembla que ho ignorin quan darrerament rebem a casa, junt amb els diaris, un llibret publicat per la Diputació de Barcelona, sobre “Turisme prop de Barcelona”, i d’Esparreguera ni se’n parla. És que som menys que Collbató o Olesa, posem pel cas?

TU FAS MODA!
Les noves tendències ho permeten gairebé tot, mentre sàpigues combinar i barrejar materials, colors i estils. Els complements, sabates, joies, bosses, cinturons, mocadors… són peces claus de la moda aquest estiu. Atrebeix-te amb els metalitzats, colors brillants i estampats vius. Combina sabates de talò, cinturons platejats, bosses decorades amb jeans i estampats. No oblidis les caçadores o “sarianes”, els pantalons curts, i molt curts, les mini faldilles que tornen…La moda és la teva llibertat, “tu fas moda”, aquest seria l’eslògan publicitari d’una campanya que definís les noves tendències per aquest estiu.


RELAXACIÓ CONTRA TENSIÓ
Avui vivim desbordats per exigències i urgències que ens obliguen a estar constantment pendents de l'exterior, atents a assumptes, problemes, gestions que ens mantenen sempre en moviment, és a dir, en acció. Tot això ens impedeix posar atenció, ser conscients de nosaltres mateixos i adonar-nos que nosaltres som els protagonistes de les accions. A l'hora de solucionar problemes estem tensos, espessos, dispersos i se’ns fa difícil trobar les solucions adequades. L'atenció és una eina clau per començara descobrir-nos observant el nostre funcionament més enllà dels nostres pensaments. La relaxació és el contrari de l’acció. Tota acció és una descàrrega d'energia i la relaxació és el mitjà natural per a la seva recuperació. A més acció li correspon més relaxació. Durant tota la vida ens entrenem per a l'acció correcta i també fora bo que ens entrenéssim pera una relaxació correcta. La psicofisiologia moderna dóna com un fet que tota tensió emocional es tradueixen una contracció muscular i que tota repressió psíquica sostinguda, s'expressa en l'organisme en forma de contractura muscular permanent. Mitjançant la relaxació conscient s'aconsegueix desfer totes aquestes contractures de manera lenta però segura. A mesura que es van deixant anar aquestes contractures, van desapareixent també les corresponents tensions emocionals i mentals. El cos recupera el funcionament normal, la salut millora, en general, de manera notable, gràcies a una major producció d'energia i a una millora de la circulació per tot l'organisme. La vida afectiva deixa d'estar pendent dels estímuls i dels canvis superficials i adquireix una profunda estabilitat. La ment no solament aconsegueix alliberar-se de la hiperactivitat passant a un estat de calma i serenor, sinó que també adquireix més claredat y efectivitat entots el seus processos.





ESPAI PER COMPARTIR UN VETLLADA
De vegades espais insòlits se’ns oferixen per compartir una xerrada, una sessió d’estudi, d’anàlisi, etc. És el cas d’aquest espai que trobem al restaurant Bindu, una saleta acollidora on s’hi organitzen trobades arran d’algun tema d’interès. El restaurant, o millor dit, les persones que el porten, ofereixen als seus clients una excusa per trobar-se i compartir una estona a l’entorn de temes interessants, curiosos, si més no. Des de principis d’any han organitzat mitja dotzena de trobades: a l’entorn dels somnis (el coneixement profund d’un mateix ens permet poder alliberar la nostra naturalesa essencial. Tot un procés d’alquimia i sanació. Retrobar-se amb el ser a partir dels somnis); sobre l’experiència del part natural (a càrrec d’una llevadora de la casa de parts Migjorn); sobre les herbes de Montserrat (introducció teòrica de les herbes remeieres que tenim al nostra abast); arran de la creació d’una escola alternativa (sobre la proposta de crear un espai infantil i familiar on oferir eines perquè els infants creixin dins d’un marc de criança compartida i educació lliure;per escoltar jazz en directe (amb SmallBand)… i seguiran amb: la manera de fer pa (una sessió de cuina on aprendrem afer diferents tipus de pa); a l’entorn d’un taller de clown; per escoltar música Hang (i veu); sobre la maternitat i les doules; un altre vegada les herbes (per elaborar ratafia, oli d’hipèric, xarop de pinya, esperit de romaní) amb l’excusa d’alguna exposició (de fotografia, de pintura…); etc. Aquest espai però se’ns obre a moltes més possibilitats; precisament el desig dels propietaris és que qui vulgui pugui proposar activitats per fer allí, petits concerts, exposicions, xerrades, trobades de lectura, poesia, contes…És tracta doncs que proposeu, o millor, que sapigueu que podeu proposar temes o crear situacions per trobar-nos al Bindu, a la saleta del Bindu. Totes les excuses són bones per compartir una estona amb amics o, perquè no, fent noves amistats.





L’ARTROSI AUGMENTA AMB L’EDAT
Artrosi de genoll 

L’artrosi és un desgast del cartílag del’articulació. Està relacionat amb l’edat i pot ser degut al sobre pes. Pot causar dolor, sobretot en baixar les escales o enaixecar-se d’un seient baix. En general ha d’aprendre a no sobrecarregar els genolls. Quan li faci mal el genoll, no l’ha de forçar. Esperi que el dolor millori per tornar a la normalitat. En la fase de dolor eviti caminar molt i pujar i baixar escales. Faci breus períodes de repòs al llarg del dia. Porti bastó a la mà contrària al genoll més afectat, disminuirà el dolor i li donarà seguretat. Les genolleres empitjoren el dolor perquè premen, encara que algunes persones se senten més segures. Segui en cadires altes amb reposa braços. Li costarà menys aixecar-se. No s’agenolli ni es posi ajupit. Utilitzi sabates còmodes, fermes i amb un bon amortiment. No porti sabates amb taló alt. Perdre una mica de pes, si li sobra, disminuirà les seves molèsties. Si té el genoll inflamat, posar-se fred a sobre li pot calmar el dolor. Pot prendre analgèsics tipus paracetamol i en alguns casos antiinflamatoris. Exercicis de rehabilitació: si segueix un programa d’exercicis millorarà la força, resistència i funció del genoll. Pot ser taneficaç com prendre antiinflamatoris. Camini amb regularitat per terreny pla, o pedalegi, balli, nedi, faci exercicis a la piscina, etc. Faci-ho sempre que no tingui dolor. Augmenti la durada gradualment fins a 45-60 minuts, de 3 a 5 dies a la setmana. És essencial moure, estirar i enfortir diàriament les articulacions amb artrosi per mantenir-les flexibles i fortes. Assegut en una cadira estiri la cama.Quan ho pugui fer bé pot posar una mica de pes al damunt del turmell. Després mogui la punta del peu apropant-la i allunyant-la. Estirat d’esquenes, amb les cames estirades. Dirigeixi la punta del peu cap al cap; prement amb força el genoll contra el terra. L’artrosi és la pèrdua del cartílag de les articulacions. El cartílag és com un coixí que fa que al moure les articulacions aquestes no ens facin mal. A mesura que anem perdent cartílag apareix el dolor, més intens com més desgastat està. A l’actualitat no existeix cap medicament preventiu. Només podem aplicar algunes mesures de prevenció. El seu metge de família serà qui es farà càrrec del diagnòstic i seguiment de l’artrosi. Ell li recomanarà el tractament més adequat per alleugerir el dolor i els exercicis o tractaments fisioterapèutics més convenients. El seu dietista el pot ajudar aperdre pes.



MAL ALÈ O HELITOSI?
L’halitosi és la presència de mal alè i un problema que moltes persones tenen algun cop. Es calcula que un 40% de la població ha patit o el pateix en algun moment de la seva vida. Si tenim en compte la magnitud del mercat de vendes de col·lutoris i altres productes destinats a combatre el mal alè (quasi un bilió de dòlars segons les últimes estadístiques), l´halitosi és un problema personal que preocupa molta gent. Les causes son diverses: mala higiene bucal, malalties en les genives, ingesta de determinats aliments (per exemple all o ceba), tabac i alcohol, sequedat bucal o malalties com l adiabetis, alteracions del fetge, malalties respiratòries, alteracions gastrointestinals… Recorda que un gran nombre de persones pateix “mal alè matinal” produït per un flux salival disminuït durant la nit, que fa que els àcids i restes d’aliments es descomponguin en la cavitat bucal. La forma de saber si tenim aquestproblema és cobrir-se la boca i elnas amb la mà, exhalar i olorar elpropi alè. Perquè les fibres sensitivesdel nervi olfactori s’acostumen a les olors, molt poques persones poden percebre els seus propis aromes, per això una altra forma és preguntar a algú de confiança o bé al nostre dentista si tenim mal alè. Per a prevenir l’halitosi és imprescindible evitar els aliments responsables del mal alè i a més a més raspallar-se profundament i de manera correcta les dents com a mínim tres vegades al dia, utilitzant també el fil dental, glopejant algun col·lutori i completant la tècnica amb el raspallat de la llengua. En cas d’usar pròtesis mòbils (“de treure i posar”) netegeu-les a fons abans de posar-vos-les de nou. Eviteu aliments responsables del mal alè, així com tabac i alcohol, i recordeu visitar el vostre dentista periòdicament per realitzar revisions i neteges dentals.

BENVINGUT A L'ESPAVILA DIGITAL

Embrutar una pàgina en blanc sempre ha estat un repte per als qui escriuen o han d'escriure. Una vegada embrutada iniciem avui aquesta pàgina de l'ESPAVILA. Una pàgina on vosaltres també podreu dir la vostra. Podreu suggerir temes, opinions, notícies, activitats i qualsevol cosa que us vingui de gust, això sí, sempre dins del respecte i la seriositat. Podreu també baixar-vos o simplement fullejar l'ESPAVILA en format PDF.  I si us interesa, podreu insertar-hi publicitat o fer que en aquesta pàgina hi hagi un linck a la vostra pàgina comercial o de la vostra entitat. També hi trobareu informació puntual i opinions dels nostres col·laboradors, sempre relacionades amb activitats lúdiques, gastronòmiques, turístiques… Trobareu informació de Música, Teatre, Cinema, Exposicions, Llibres, Compres, Restaurants, Viatges, Teràpies, Bellesa… En fi una pàgina que completara la revista que cada mes podeu trobar als comerços d'Esparreguera, la vostra agenda d'activitats a Esparreguera.